La Sala civil del Tribunal Suprem ha establert com a doctrina jurisprudencial que “l'article 63.2 de la Llei d'Hisendes Locals s'ha d'interpretar de manera que, en cas d'absència de pacte en contrari, el venedor que aboni l'IBI podrà repercutir-ho sobre el comprador en proporció al mateix temps que cadascuna de les parts hagi ostentat la titularitat dominical i pel temps que sigui”.
El Suprem dóna la raó a dues societats que van vendre el 16 de març de 2009 a una altra companyia 155 places de garatge a Madrid, i condemna a aquesta última entitat a pagar als venedors 8.562 euros de l'IBI corresponent al període comprès entre el 16 de març i el 31 de desembre de 2009, imposat d'aquest any que havia estat íntegrament abonat per les societats venedores en ser-li reclamat per l'autoritat tributària.
Els venedors, a qui en primera instància un Jutjat de Madrid els havia donat la raó, van acudir al Suprem després que l'Audiència de Madrid es pronunciés a favor dels compradors i rebutgés que haguessin de pagar quantitat alguna als venedors per l'IBI de l'any 2009. Els recurrents van destacar en el seu recurs davant el Suprem l'existència de jurisprudència contradictòria de les audiències provincials sobre la matèria, presentant sentències que donaven la raó al venedor i unes altres, al comprador.
En la seva sentència, el Suprem resol que la regla general, en cas d'absència de pacte en contrari, serà que el venedor que aboni l'IBI podrà repercutir-ho sobre el comprador, en proporció al temps en què cada d'una de les parts hagi ostentat la titularitat dominical. Segons la Llei, la meritació de l'IBI anual correspon al propietari al moment del mateix, que coincideix amb el primer dia de l'any natural.
Per tant, en el plet resolt, l'abonament de l'IBI corresponia als venedors, com a titulars de la propietat a 1 de gener de 2009, any de la venda.
No es va pactar expressament la repercussió de l'impost, i la venda es va efectuar lliure de càrregues i gravàmens.
Quan l'article 63.2 de la Llei d'Hisendes Locals, estableix que “el que es disposa a l'apartat anterior serà aplicable sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributària suportada conforme a les normes de dret comú”, ha d'entendre's, assenyala el Suprem, que el subjecte passiu de l'impost, en aquest cas la venedora, pot repercutir-ho, sense necessitat de pacte.
El tenor de l'article 63.2 citat “adverteix de la possibilitat de repercussió, sense subjectar-ho a pacte que ho permeti, limitant-se el precepte a establir que el repartiment de l'import de l'impost es farà conforme a les normes de dret comú, que no són unes altres, en aquest cas, que les de la compravenda (art. 1445 i següents del Codi Civil), en virtut de les quals la compradora ha de considerar-se propietària des del moment del lliurament el 16 de març de 2009 (art. 609 del Codi Civil)”.
Sense perjudici d'això, el Suprem destaca que les parts podran pactar la impossibilitat de la repercussió, encara que la regla general, en cas d'absència de pacte en contrari, serà que el venedor que aboni l'IBI podrà repercutir-ho sobre el comprador, insisteix la sentència.
Els adjuntem la transcripció literal de l'article 62.3 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals:
Article 63 Subjecte passiu
1. Són subjectes passius, a títol de contribuents, les persones naturals i jurídiques i les entitats al fet que es refereix l'article 35.4 de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, que ostentin la titularitat del dret que, en cada cas, sigui constitutiu del fet imposable d'aquest impost.
En el cas de béns immobles de característiques especials, quan la condició de contribuent recaigui en un o en diversos concessionaris, cadascun d'ells ho serà per la seva quota, que es determinarà en raó a la part del valor cadastral que correspongui a la superfície concedida i a la construcció directament vinculada a cada concessió. Sense perjudici del deure els concessionaris de formalitzar les declaracions al fet que es refereix l'article 76 d'aquesta Llei, l'ens o organisme públic al que es trobi afectat o adscrit l'immoble o aquell al càrrec del qual es trobi la seva administració i gestió, estarà obligat a subministrar anualment al Ministeri d'Economia i Hisenda la informació relativa a aquestes concessions en els termes i altres condicions que es determinin per ordre.
Per a aquesta mateixa classe d'immobles, quan el propietari tingui la condició de contribuent en raó de la superfície no afectada per les concessions, actuarà com a substitut del mateix l'ens o organisme públic al que es refereix el paràgraf anterior, el qual no podrà repercutir en el contribuent l'import del deute tributari satisfet.
2. El que es disposa a l'apartat anterior serà aplicable sense perjudici de la facultat del subjecte passiu de repercutir la càrrega tributària suportada conforme a les normes de dret comú.
Les Administracions Públiques i els ens o organismes al fet que es refereix l'apartat anterior repercutiran la part de la quota líquida de l'impost que correspongui en els qui, no reunint la condició de subjectes passius, facin ús mitjançant contraprestació dels seus béns demanials (de domini públic) o patrimonials, els quals estaran obligats a suportar la repercussió. A aquest efecte la quota repercutible es determinarà en raó a la part del valor cadastral que correspongui a la superfície utilitzada i a la construcció directament vinculada a cada arrendatari o cessionari del dret d'ús.
I el link d'accés a la pàgina web del Consell del Poder Judicial i a la sentència del Tribunal Suprem 2886/2015, Sala civil.
Nota: Informació recopilada del Servei de comunicació del Consell del Poder Judicial